martes, 25 de agosto de 2009

Ni la eterna inconsciencia
ni la triste balada
que escapa discutiendo y no se entiende
con la pobre guitarra
ni las nubes que viajan
ni la noche nublada

ni el ayer ni poesias ni el mañana
ni los dos escalones que he subido
para alcanzar las tazas

del extra de cafe que me faltaba
ni el sueño que no tengo
ni las llaves de casa
ni el acorde que sobra
ni el jazmin ni las hojas ni las toallas
ni las luces insomnes ni insectos voladores
ni sus ansias

ni las comas ni tildes ni los puntos

ni los años ochenta ni piratas

nada

por mucho que lo intente o lo intentara

ni con todo el deseo ni con todas las ganas
puede explicar que pasa


(ni hace falta)



llenguatge [s. XIV; de llengua] m 1 ANTROP SOC/LING Facultat humana de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes auditius i vocals.»]

lunes, 24 de agosto de 2009

esmorzar

[v. esmorzar1]

m
1 Primer àpat o menjada que es fa amb anterioritat al dinar. Fer un bon esmorzar.









« ... o potser no ... »

-->

(«...per a totes les coses hi ha un moment...»)
Potser em diràs que no,
que el temps no dona,
sense trencar-se, tant de si mateix
però et convido igual, a perdre coses,
i a deixar pel camí una part del pes.

També et convido a perdre la memòria,
el fil argumental, l’estona, el tren…
i despertar amb dies
«bonancibles»
tranquils, suaus, estiuencs.


Que és teòric tot, ja ho sé, i en realitzar-lo
sempre, tothom es perd.
No es fàcil. Tot i així, convidat quedes
a acaronar l’agost, o bé el que en queda,
a esperar la tardor amb mans fraternes
i amb cor càlid l’hivern.

domingo, 9 de agosto de 2009

(papers trobats i)


Sonidos


Canta el gallo y despierto
aunque no haya dormido
salta el gato y me clava
sus maullidos…
baila el pino con ritmo
baila el viento con él
ladra el perro vecino
se oyen juegos de niños…

Si son voces que llaman,
si son sólo sonidos
dormitando la siesta
en el suelo conmigo,
no lo sé,
lo sabrá más el viento,
lo sabrán más los niños,
o el papel que se vuela cuando escribo.

Cuando duermas la siesta
ven conmigo a este sitio
con el perro y el gato,
con el gallo y el pino.

Ven, y afina la vista,
ven, y afina el oído,
que en sus voces y ritmos
nos dirán los sonidos
lo que entonces nosotros no dijimos.


(feb. 2006)

domingo, 2 de agosto de 2009

S1

S'ha quedat oberta la finestra
i entra, generós, l'aire tan fresc
després de festejar amb les floretes
i robar-les-hi l'alè.

S'ha quedat oberta i a l'espera
d'un nou dia de sol, d'un pensament,
d'una mirada amiga, d'una idea,
d'una pregària al cel.

Falta l'aire,
estimo (t'estimo!)
i tot torna a ser fresc...