Així com l'or sobre paper se posa
segons serà la bona o mala cisa,
tal semblant cas mon sentiment divisa
d'aquesta amor, segons en qui reposa.
Ausiàs March

Rutina

No és cap cosa en concret, l’estimació. Potser distàncies. Distàncies entre mig d’un punt i un altre. Espais en blanc, rutinaris. Cotidians. Per això estimar ens alimenta. Mentre la vida roda sobre terres variables, lleugeres, rústiques, fertils, verdes. Àrides, seques; l’estimació, constant, és l’eix que gira al centre de la roda. 
Rutina.



Punts

T’estimo fins a un punt, si, un punt de fuga,
un punt gens de precís,
el punt sobre la “i”
de inexperiència.

T’estimo fins al punt on tot s’acaba.
T’estimo fins al punt on tot comença.
T’estimo, a poc a poc, no pas en línia recta.

T’estimo, fins a un punt, si, suspensiu
i estimo els teus punts forts i els teus punts febles
i els punts de convergència
de les pors i l’empenta,
de les mans i l’esquena,
del desig i l’espera.

T’estimo,
no em cal un punt concret de referència.

[...]