Com ara aquest roser
que va mudant els verds
per ocres
i vermells.
Com ara aquest roser
el meu cor desapareix.
Mor i reneix.
T’esperaré, pacient
contant els dies,
contant les fulles,
fins que no quedi res.
Fins que al vespre no em vegi,
com ara aquest tronc, sec.
Llavors t’esperaré
i em desfaré.
I tornaràs, Novembre
i no hi seré.
Esdevindrà que trobes
cremant-se el meu anhel
i al voltant de la flama de l’espera
ballant els meus batecs.
Marxeu llavors, si et plau
fins als rierols.
Fins als xiprers, les fonts,
l’escalinata.
Fins la presó d’Akka.
Marxeu! si et plau.
Marxeu.
Aneu-vos en!
Batecs, anhel, Novembre
al peu de la muntanya
plorant i agenollada
em trobareu.
