Veus de novembre

M’estimo tant la veu
la veu cansada
de farigola i mel,
de fred
i d’hores blaves.
Veu fosca i greu
que em crida i em demana
de contrallums de marbre
i de fulles trencades.

M’estimo tant la veu
del temps que en parla
—amb llavis humits,
frescos,
pell gelada—,
de trenta tardes mortes,
trenta nits engendrades,
sobre llàgrimes seques
de pollancres.