sábado, 6 de junio de 2009

sense títol


Ploro perquè fa vent

i pels geranis petits que tremolen.

Ploro perquè fa sol.

Ploro també per l’ombra.


«… si viure és captar

la realitat amb els sentits…»


em passa avui de tant sentir que ploro

i puc avui sentir, de tant plorar.



No hay comentarios: